tag:blogger.com,1999:blog-63360194633515750492024-03-13T22:43:34.204+01:00verd de bròquilMarinahttp://www.blogger.com/profile/16672353313612418077noreply@blogger.comBlogger8125tag:blogger.com,1999:blog-6336019463351575049.post-66354688889403670422011-03-26T23:41:00.011+01:002011-03-27T00:28:44.973+01:00Requiem for a Fish<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/-DWkSsG9VYjo/TY51tvk22eI/AAAAAAAAADQ/wn_Tp2Hlkf4/s1600/P3060511.JPG"><img style="cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-DWkSsG9VYjo/TY51tvk22eI/AAAAAAAAADQ/wn_Tp2Hlkf4/s320/P3060511.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5588533616338983394" border="0" /></a><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">A casa hi ha una porta tancada sota clau. Mai no l'havia vista i tanmateix sabia que existia, que era sempre allà, al racó de l'aspiradora, la planxa, i el bany petit i brut. Avui ha arribat la Carla i ha decidit aclarir-me el misteri. Obre el pany. Traspasso el llindar. Entro en una sala, una espècie d'aquàrium tropical: arbustos tropicals, aire tropical, calor tropical. El sostre és fosc i baix. Hi ha estanys plens de peixos irisats a banda i banda d'un caminet que duu fins la terrassa. Les fulles gegants de les plantes tropicals cauen sobre les basses; els peixos, de sobte, són voladors.</span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Avanço fins la terrassa, veig la piscina, però una marquesina de vidre molt fi ens priva d'arribar-hi. Hi ha un cavallet de plàstic flotant, i unes tombones a la gespa dels voltants</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:trebuchet ms;" >Wow, I didn't know we had these things home...</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:trebuchet ms;" >Of course! Why d'you think you're paying that much, then?</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:trebuchet ms;" >Yeah... But is that ours?</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:trebuchet ms;" >Sure. Not the pool, though</span><span style="font-family:trebuchet ms;">.</span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">I avui el peix ja és mort.</span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Requiescat In Pace, Weezy The Fish</span><br /><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=94d390f" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object>Marinahttp://www.blogger.com/profile/16672353313612418077noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6336019463351575049.post-1486147323338576622011-03-18T22:29:00.007+01:002011-03-19T00:39:14.337+01:00perquè és en dies com avui,<span style="font-size:100%;"><span style="font-family:trebuchet ms;">en què el món sencer segueix cridant i s'ofega en un mar de new york times</span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">en què tothom vomita a la tassa del vàter, i després no tira la cadena</span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;"></span></span><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:trebuchet ms;">en què les galetes eren obertes -- quin fàstic, ara vés a reclamar<br /></span></span><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:trebuchet ms;"></span></span><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:trebuchet ms;">en què un empire state building s'ha ficat dins la pica<br />en què el congelador es transvesteix de nevera<br /></span></span><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:trebuchet ms;">en què entro al bus i se'm taquen els texans</span><br /></span><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:trebuchet ms;">en què no vull llegir, sinó escoltar<br /></span></span><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:trebuchet ms;">en què el cansament preval</span><br /></span><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:trebuchet ms;">sí, en què buufffff però<br /></span><span style="font-style: italic;font-family:trebuchet ms;" ><br />és en dies així</span><span style="font-family:trebuchet ms;"></span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">que no pos-posposo</span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;"></span></span><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:trebuchet ms;">que obro la finestra de bat a bat<br /></span></span><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:trebuchet ms;">que veig les cortines inflar-se i voleiar suaus</span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">que no em sento pesar</span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;"></span><span style="font-family:trebuchet ms;">que el boomerang s'encalla entre les branques, i dotzenes de merles s'apleguen al seu voltant</span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">que sospiro alleugerida</span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">que la llum es pot tocar</span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">que que bé estar viva<br />que que bé poder parlar<br /></span><span style="font-family:trebuchet ms;"></span><span style="font-family:trebuchet ms;">que, oi tant, menjaria pipes amb arrogància, si en tingués</span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">que el vent bufa amb més força, però tan càlid com abans<br /></span><span style="font-family:trebuchet ms;">que em poso ulleres de sol i estiro les cames al sofà</span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">que entro en </span><span style="font-style: italic;font-family:trebuchet ms;" >mode on</span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">que la primavera fa <span style="font-style: italic;">toc-toc</span></span><br /><span style="font-style: italic;font-family:trebuchet ms;" >hola de nou</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:trebuchet ms;" >t'esperava</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:trebuchet ms;" >no te n'aniràs, oi?</span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">que em creixen arrels dels peus</span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">que em sento d'</span><span style="font-style: italic; color: rgb(0, 0, 0); font-weight: bold;font-family:trebuchet ms;" >aquí</span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">que sí, </span><span style="color: rgb(0, 0, 0); font-weight: bold; font-style: italic;font-family:trebuchet ms;" >som únicament</span></span>Marinahttp://www.blogger.com/profile/16672353313612418077noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6336019463351575049.post-89596288611403059932010-01-24T22:00:00.003+01:002010-01-24T22:09:30.230+01:00a les 00:10<span style="font-size:100%;"><span style="font-family:trebuchet ms;">Una faldilla tropical. Té propietari; bé, no, propietària. És de color de la Bella Dorment. Bé, no, de color de la Bella i la Bèstia i textura de globus. Ella té un ull negre i l'altre blau. No sap ensenyar; ha d'obrir les portes del metro. No sap ensenyar a la gent que cal esperar el senyal acústic. Què fa? Suda, i es posa en plan amateur.</span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Marina's dream narrated thanks to Eulalia's information gathering. </span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">En què pensem quan dormim?</span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">...</span></span>Marinahttp://www.blogger.com/profile/16672353313612418077noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6336019463351575049.post-87695663280208018802009-11-05T20:00:00.003+01:002009-11-05T20:16:56.152+01:00Roar Roar!<br />M'acabo de menjar un iogurt. Era activia. Danone. No sé si hauré contribuït que algú mori en aquest món. En tot cas, jo no sóc cristiana. L'encarnació me la porta fluixa, m'enteneu oi? Sóc culpable del que passa a les antípodes d'aquí?<br />Unes quantes cerveses, taxa elevada d'alcohol en sang, tens foc?, em dic Fulanita, vius sol? I un somier que es mou estressat. És de veritat això?<br />En fi, señores, seguirem, cada dia igual. És l'etern retorn...Marinahttp://www.blogger.com/profile/16672353313612418077noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6336019463351575049.post-48476906444763971202009-10-09T23:34:00.003+02:002009-10-09T23:40:38.209+02:00Refracció<span style="font-family: trebuchet ms;">-T'agrada la pluja?<br />Trigues molt a respondre la meva pregunta. Jo ja corro cap a sota de la cortina d'aigua. Les gotetes són poesia musical. Tot es reviscola sota la pluja. El verd és més verd.<br />Cansada d'esperar, engego:<br />-A tu el que et passa és que no et vols mullar!<br />És la veritat més contundent que m'ha sortit dels llavis en molts mesos: tu mai no t'has volgut mullar.<br />Punt i a part.<br /></span>Marinahttp://www.blogger.com/profile/16672353313612418077noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6336019463351575049.post-37031191529828946472009-10-08T20:10:00.003+02:002009-10-08T20:19:21.204+02:00miss stropy<div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_li4II3DvhSw/Ss4rh3w1UaI/AAAAAAAAACY/PSal5Uz7lL0/s1600-h/Imatge002.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 246px; height: 320px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_li4II3DvhSw/Ss4rh3w1UaI/AAAAAAAAACY/PSal5Uz7lL0/s320/Imatge002.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5390293664913510818" border="0" /></a><span style="color: rgb(0, 0, 0); font-weight: bold;font-family:trebuchet ms;" >Are we going to be able?</span><br /></div>Marinahttp://www.blogger.com/profile/16672353313612418077noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6336019463351575049.post-46823258776496704292009-10-06T23:09:00.005+02:002009-10-06T23:31:49.142+02:00El "Domingueru"<span style="font-family:trebuchet ms;">Fa uns dies vaig dir adéu a l'estiu des de Sant Pol de Mar. Havent sopat a casa d'una bona amiga i tot compartint una sobretaula d'estil nostrat, va sorgir la fascinant història del "Domingueru".<br />Cada onze de setembre, per celebrar que s'acaba la temporada turística i que Sant Pol recupera la seva condició de poble pels vilatans, una comissió de veïns s'encarrega de fabricar un ninot ben gros, com un Carnestoltes.<br />El ninot és degudament vestit, sense oblidar el para-sol, les bermudes i les xancletes que caracteritzen la classe "dominguera". En acabat, se li compra un bitllet d'anada a Barcelona, se l'introdueix dins el primer vagó d'un tren de rodalies de la Renfe, i se l'acomiada alegrement.<br />Es diu que el ninot viatja minuts i minuts, provocant la sopresa i incredulitat de més d'un passatger despistat. La seva condició d'ésser inert l'incita a acompanyar el tren fins a les cotxeres de l'Hospitalet. Allà, una senyora de la neteja té la paciència de fer-li la cort: l'agafa, el baixa del tren i decideix sobre el seu destí.<br />Hi ha qui diu que els de l'Hospitalet tenen un museu underground ple de ninots "Dominguerus". Altres -entre els quals em compto- creiem que el pobre ninot aterra a la primera paperera de l'andana de la trista cotxera. Més sol que un mussol.<br /></span>Marinahttp://www.blogger.com/profile/16672353313612418077noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6336019463351575049.post-3505259333076766272009-09-28T17:35:00.010+02:002009-10-06T23:32:22.711+02:00notes d'obertura<span style="font-size:100%;"><span style="font-family:trebuchet ms;">Doncs sí, he inaugurat un blog, o un bloc. Ja veurem si no mor d'inanició durant els pròxims mesos. No pretenc fer cap redactat pompós -estic saturada d'aquest lexema; me l'he de menjar cada dia quan surto del metro a les vuit i mitja del matí a la parada de Ciutadella Vila Olímpica- per donar-me la benvinguda. Simplement, dir que m'agrada el "verd, verd, verd és tot el que jo tinc<verd,>". I que els bròquils són hortalisses fascinants, des de moltes perspectives:</verd,></span></span><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:trebuchet ms;"><br /></span></span><ul><li><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:trebuchet ms;">Per la seva tonalitat.</span></span></li></ul><ul><li><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:trebuchet ms;">Per la seva forma, que rememora els barrets cònics de les dolentes atractives i seductores de les pelis de Walt Disney -vegi's la Bella Dorment-. També són anàlegs a les espirals còsmiques dels mites arcaics. I són boscos invertits de galetes de gelat.<br /></span></span></li></ul><ul><li><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:trebuchet ms;">Per últim -sóc conscient que és una paranoia neuròtica meva- és una verdura que quan evoco mentalment em remet l'oració del Pare Nostre. Ergo Déu és el Bròquil Suprem.</span></span></li></ul><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:trebuchet ms;">Una salutació a tothom!<br /></span><br /></span><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:trebuchet ms;"><span style="font-size:100%;"> </span><br /></span></span>Marinahttp://www.blogger.com/profile/16672353313612418077noreply@blogger.com4