skip to main |
skip to sidebar
notes d'obertura
Doncs sí, he inaugurat un blog, o un bloc. Ja veurem si no mor d'inanició durant els pròxims mesos. No pretenc fer cap redactat pompós -estic saturada d'aquest lexema; me l'he de menjar cada dia quan surto del metro a les vuit i mitja del matí a la parada de Ciutadella Vila Olímpica- per donar-me la benvinguda. Simplement, dir que m'agrada el "verd, verd, verd és tot el que jo tinc". I que els bròquils són hortalisses fascinants, des de moltes perspectives:
- Per la seva forma, que rememora els barrets cònics de les dolentes atractives i seductores de les pelis de Walt Disney -vegi's la Bella Dorment-. També són anàlegs a les espirals còsmiques dels mites arcaics. I són boscos invertits de galetes de gelat.
- Per últim -sóc conscient que és una paranoia neuròtica meva- és una verdura que quan evoco mentalment em remet l'oració del Pare Nostre. Ergo Déu és el Bròquil Suprem.
Una salutació a tothom!
el bròquil et remet al Parenostre? això és un trauma infantil, segur segur... res res, Déu ha mort i s'ha acabat el bròquil!! (mentida, que el bròquil comença ara i benvingut sigui)
ResponEliminap.s això del redactat "pompós" una mica agafat amb pinces eeeeeh jaja
Crec que haurem de penjar la gènesis gemeniana! recordes...del bròquil se'n desprèn tot! t'ho pots creure que el dugui enganxat a la carpeta..
ResponEliminaanava una mica per tu, una mica per mi..una mica en general!
un petó preciosa! i bon inici!
Benvinguda Marina! Crec que has inaugurat un bloc, perquè a partir d'ara ets una blocaire, sí, sí. En fi, és interessant això del bròquil, de fet, m'han agafat ganes de fer bròquil per sopar!
ResponEliminaPer fi et trobu!
ResponEliminaI com he rigut...mai hagués pensat que el bròquil pogués donar tant per escriure...
A mi no m'agrada gaire el bròquil, ho admeto...però a partir d'ara n'aniré menajnt de tu d'en tant en quant!
Petó!