28/9/09

notes d'obertura

Doncs sí, he inaugurat un blog, o un bloc. Ja veurem si no mor d'inanició durant els pròxims mesos. No pretenc fer cap redactat pompós -estic saturada d'aquest lexema; me l'he de menjar cada dia quan surto del metro a les vuit i mitja del matí a la parada de Ciutadella Vila Olímpica- per donar-me la benvinguda. Simplement, dir que m'agrada el "verd, verd, verd és tot el que jo tinc". I que els bròquils són hortalisses fascinants, des de moltes perspectives:
  • Per la seva tonalitat.
  • Per la seva forma, que rememora els barrets cònics de les dolentes atractives i seductores de les pelis de Walt Disney -vegi's la Bella Dorment-. També són anàlegs a les espirals còsmiques dels mites arcaics. I són boscos invertits de galetes de gelat.
  • Per últim -sóc conscient que és una paranoia neuròtica meva- és una verdura que quan evoco mentalment em remet l'oració del Pare Nostre. Ergo Déu és el Bròquil Suprem.
Una salutació a tothom!