9/10/09

Refracció

-T'agrada la pluja?
Trigues molt a respondre la meva pregunta. Jo ja corro cap a sota de la cortina d'aigua. Les gotetes són poesia musical. Tot es reviscola sota la pluja. El verd és més verd.
Cansada d'esperar, engego:
-A tu el que et passa és que no et vols mullar!
És la veritat més contundent que m'ha sortit dels llavis en molts mesos: tu mai no t'has volgut mullar.
Punt i a part.

8/10/09

miss stropy

Are we going to be able?

6/10/09

El "Domingueru"

Fa uns dies vaig dir adéu a l'estiu des de Sant Pol de Mar. Havent sopat a casa d'una bona amiga i tot compartint una sobretaula d'estil nostrat, va sorgir la fascinant història del "Domingueru".
Cada onze de setembre, per celebrar que s'acaba la temporada turística i que Sant Pol recupera la seva condició de poble pels vilatans, una comissió de veïns s'encarrega de fabricar un ninot ben gros, com un Carnestoltes.
El ninot és degudament vestit, sense oblidar el para-sol, les bermudes i les xancletes que caracteritzen la classe "dominguera". En acabat, se li compra un bitllet d'anada a Barcelona, se l'introdueix dins el primer vagó d'un tren de rodalies de la Renfe, i se l'acomiada alegrement.
Es diu que el ninot viatja minuts i minuts, provocant la sopresa i incredulitat de més d'un passatger despistat. La seva condició d'ésser inert l'incita a acompanyar el tren fins a les cotxeres de l'Hospitalet. Allà, una senyora de la neteja té la paciència de fer-li la cort: l'agafa, el baixa del tren i decideix sobre el seu destí.
Hi ha qui diu que els de l'Hospitalet tenen un museu underground ple de ninots "Dominguerus". Altres -entre els quals em compto- creiem que el pobre ninot aterra a la primera paperera de l'andana de la trista cotxera. Més sol que un mussol.